Mode normal

El mode normal d'un sistema oscil·latori és la freqüència a la qual l'estructura deformable oscil·larà en ser pertorbada. Els modes normals són també anomenats freqüències naturals o freqüències ressonants. Per a cada estructura existeix un conjunt d'aquestes freqüències que és única. És usual utilitzar un sistema format per una massa i un ressort per il·lustrar el comportament d'una estructura deformable. Quan aquest tipus de sistema és excitat en una de les seves freqüències naturals, totes les masses es mouen amb la mateixa freqüència. Les fases de les masses són exactament les mateixes o exactament les contràries. El significat pràctic pot ser il·lustrat mitjançant un model de massa i ressort d'un edifici. Si un terratrèmol excita al sistema amb una freqüència propera a una de les freqüències naturals, el desplaçament d'un pis (nivell) respecte d'un altre serà màxim. Òbviament, els edificis només poden suportar desplaçaments de fins a una certa magnitud. Ser capaç de representar un edifici i trobar els seus modes normals és una forma fàcil de verificar si el disseny de l'edifici és segur. El concepte de modes normals també és aplicable en teoria ondulatòria, òptica i mecànica quàntica.